Entorn

PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa té una extensió d’unes 12.007 hectàrees (120,07 km²). S’han comptabilitzat gairebé 40 cons volcànics, de tipus estrombolià i en bon estat de conservació, així com més de 20 colades de lava basàltica.

L’àrea principal és la plana d’Olot i els seus vessants. El camp de lava ocupa una gran part de la plana, uns 25 km². El magma va fluir seguint la vall del riu Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.

volcan-crosscat

Volcà del Croscat

Els volcans més importants són el Santa Margarida i el Croscat. El Croscat és el volcà més gran de la Península Ibèrica, amb una alçada sobre el nivell del mar de 786 m, 160 m d’alçada, 600 m de longitud i 350 m d’amplada màximes. És a més el més jove, ja que la seva última erupció data d’11.000 anys enrere, en el Paleolític Superior.

OLOT

A 22 km de casa. És la capital de la nostra comarca, la Garrotxa, especialment coneguda pels seus llocs d’interès natural; tot el seu terme municipal es troba dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els volcans (tots ells extingits) més coneguts i visitats són el de Santa Margarida, Croscat i el Volcà Montsacopa també conegut com Sant Francesc.

fageda

El Croscat és famós pel fet que el terreny està “tallat” i es poden apreciar perfectament els estrats geològics, trobant al seu peu el Jardí Botànic de Vegetació Natural olotí. També desperta un gran interès la fageda d’en Jordà, un immens bosc de faigs exquisit per perdre’s i passejar, tant a peu com en bicicleta, a cavall o en carruatge. Un dels punts forts turístics d’Olot és la seva cuina, l’anomenada “cuina volcànica”. Una de les seves millors i més conegudes receptes són les patates d’Olot (Patates d’Olot).

BESALÚ

Aquest bonic poble medieval es troba a tan sols 14 km de nosaltres. El nom original era Bisuldunum i com el nom indica, era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. L’origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat al segle X, construït damunt d’un turó on hi ha les restes de la canònica de Santa Maria, a l’Alta Edat Mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l’Edat Mitjana amb l’existència d’importants edificis: el pont, els banys jueus, l’església del monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l’església de Sant Vicent i la sala gòtica del Palau de la Cúria Reial.

bealu

Vista de Besalú des del pont.

Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística força coherent amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya. El 1966, va ser declarada «Conjunt Històric-Artístic Nacional» pel seu gran valor arquitectònic. Actualment, Besalú està desenvolupant un projecte social i turístic important, senyalitzant el centre històric per destacar els atractius turístics de la població i fent excavacions per investigar diferents troballes arqueològiques.

BANYOLES

Es troba a 32 km. L’Estany de Banyoles és el llac més gran de Catalunya. El llac i la seva conca són considerats el conjunt càrstic més extens d’Espanya, constituint un sistema mediambiental de notable valor.

banyolas

Situat a l’oest del terme municipal de Banyoles, va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com a zona integrant del Pla d’Espais d’Interès Natural. El 2003 es va incloure en la llista Ramsar de Zones Humides d’Importància Internacional, sol·licitant-se per diversos col·lectius la instauració d’un Parc Natural

GIRONA

A 52 km de distància es troba la ciutat de Girona. El seu casc històric o Barri Vell és un dels més evocadors de Catalunya, comptant amb elements monumentals únics a Europa. Es troba delimitat a l’est per l’anomenat Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (s.IX) i de la baixa edat (s. XIV i XV).

girona

Entre els seus monuments destaquen el Call, antic barri jueu, un dels més ben conservats d’Espanya; així com les famoses i acolorides Cases del Onyar, construïdes a la riba d’aquest riu i molt a prop de la Catedral, d’una grandiosa nau única, que és la més ampla del món en estil gòtic.

Dins de la cruïlla de carrerons medievals destaca la Jueria, El Call, on va viure fins a finals del segle XV una reduïda comunitat. Es tracta d’un dels nuclis medievals més ben conservats d’Europa. Destaca en el mateix el Centre Bonastruc Ça Porta, la possible antiga sinagoga convertida avui en centre d’estudis i Museu d’Història dels Jueus.

img_20161001_113835

Apodyterium (vestidor)

Al nord de la ciutat, extramurs, es trobava el cementiri medieval jueu, a la muntanya de Montjuïc, o muntanya dels jueus. Algunes làpides, amb caràcters alfabètics hebraics, es mostren al museu; com la làpida d’una dona, Estelina. La seva traducció seria: “Aquesta és l’estela fúnebre de l’honrada Estelina, esposa de l’il·lustre i serè Bonastruc Josef. Tingui la seva mansió al jardí de l’Edèn”.

COSTA BRAVA

Aquesta franja litoral té una extensió de 214 km i està compresa per les comarques catalanes de l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.

Més del 30% del total de la superfície de l’àrea de les regions de Girona està protegida a causa del seu interès natural. Els espais naturals més importants de la Costa Brava són:

Parc Natural de Cap de Creus: És un dels espais naturals més importants de Catalunya. Està situat al voltant de l’accident geogràfic del Cap de Creus. El seu territori pertany als municipis de Cadaqués, Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-Saverdera i Roses. L’espai, tant terrestre com marítim, del parc abasta 13.886 hectàrees i rep cada any uns 435.000 visitants. Els forts vents que recorren la zona, especialment la tramuntana, i l’onatge han anat modelant aquesta part del litoral, configurant un perfil molt abrupte. A tot el territori trobem una vegetació escassa però una fauna molt rica.

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà: Es tracta d’un conjunt d’aiguamolls generades al final del curs del riu Muga i del Fluvià. Des d’octubre de 1983 està considerat Paratge d’Interès Natural. El Parc té una extensió de 4730 hectàrees aproximadament, de les quals 825 són reserva natural integral estrictament protegida. El Parc està situat a la zona de l’Alt Empordà i el conformen els municipis de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Palau-Saverdera, Peralada, Pau, Pedret i Marzà, l’Escala, Roses i L’Armentera. El seu principal interès recau en la riquesa de la flora i la fauna ornitològica sobretot, especialment migratòria.

Illes Medes: Situat a 900 m d’Estartit, a la platja de Torroella de Montgrí. Són pràcticament les úniques illes del litoral de Catalunya i estan formades per les elevacions de la serra de Montgrí. Hi ha un total de set illots, amb fons rocosos i coves submarines que el converteixen en un espai perfecte per practicar el submarinisme. La zona està considerada reserva marina pel seu ric ecosistema, afavorit per la seva proximitat a la desembocadura del riu Ter.

illes-medes

Jardins botànics: A la zona de la Costa Brava, hi ha diversos jardins botànics que exhibeixen tant la diversitat vegetal local com espècies tropicals, no autòctones de la zona. Els jardins de Cap Roig, el parc històric del Castell de Peralada de 1877, Santa Clotilde a Lloret de Mar, Jardí Botànic Marimurtra a Blanes i Jardí Botànic Pinya de Rosa també situat al municipi de Blanes són els més importants de la regió.

Cales i platges: Les platges de la Costa Brava es caracteritzen per la qualitat de les seves aigües. A moltes d’aquestes se’ls ha atribuït la Bandera Blava, símbol inconfusible d’aigua neta i lliure de contaminació. Algunes d’aquestes platges són les de Lloret de Mar, Tamariu a Palafrugell, Cala Cristos-Cala Gogo de Calonge, La Fosca de Palamós i Mar Menuda de Tossa de Mar. Un altre dels trets característics de la Costa Brava són les petites cales o platges amagades, envoltades de vegetació, a causa de l’erosió del mar sobre els penya-segats. Algunes només són accessibles des del mar i a moltes altres només es pot arribar per camins costaners que recorren la costa en alguns municipis de la Costa Brava.

cala-montgo

Detall d’una de les cales dins de Cala Montgó a l’Escala.